Autor: M.V.M (Manuel Vázquez Montalbán) Títol: La especulación del paisaje Nom de la publicació: CAU Data de la publicació: Maig de 1970 Pàgina i secció: pàgina 23 (fora de secció) Tema: Els canvis del paisatge urbanístic a les ciutats i la tendència a tenir una segona residència al camp. Resum: Vázquez Montalbán posa de manifest la tendència a adquirir una vivenda de cap de setmana que s'està imposant en la població urbana. Les polítiques franquistes que existeixen a principis de la dècada dels setanta estan destinades a edificar el paisatge rural per tal que els ciutadans de les grans ciutats puguin gaudir d'un descans lluny de l'estrés urbà. Davant d'aquest fet, l'autor reivindica una ciutat on els seus habitants puguin passejar tranquil·lament, oposada a la tònica existent de adequar el paisatge rural en funció de les necessitats humanes (construir cases de cap de setmana al camp). Vázquez Montalbán culpa d'aquesta tendència als especuladors del paisatge, que estan bombardejant a la població amb slogans atractius perquè comprin una vivenda al camp, al temps que asseguren que també compren un espai de llibertat. El periodista no dubta en titllar aquesta afirmació de fal·làcia, i assegura que l'únic que es pretén és fomentar un home-màquina que permeti continuar el cicle productiu sense adonar-se'n de l'alienació a què està sotmès. Persones i institucions citades: En quant a persones, només fa referència a les "leyendas de Bécquer" i a algunes classes socials com la burgesia o els especuladors del paisatge. Mai, però, menciona el nom propi d'una persona o institució. Noms de llocs citats: No n'hi ha Comentaris: En un moment en què el règim franquista està intentant modernitzar Espanya, el periodista Vázquez Montalbán aconsegueix criticar la política urbanística del franquise sense necessitat de citar el nom de polítics o personatges rellevants dels règim. Sense profunditzar en la necessitat o no d'una nova estructura urbana, Vázquez Montalbán aprofitar l'actitud dels ciutadans per descobrir els propòsits reals d'aquestes polítiques i criticar-les amb sutilesa i ironia.