AUTOR: Manuel Vázquez Montalbán

TÍTOL: La guerra de les cançons

NOM DE LA PUBLICACIÓ: Arreu

DATA DE PUBLICACIÓ: 18-24 d'octubre de 1976.

PÀGINA I SECCIÓ: pàgina 30, secció "Cançons"

TEMA: La política i les cançons.

RESUM DEL CONTINGUT: Durant el Franquisme i els anys immediatament posteriors, la música ha estat contínuament analitzada per la política. A cas de Catalunya, en temps de Franco, es veia la música com una manera d'expressar el catalanisme (a través de les seves lletres en català) i acabava sent motiu de censura i persecució.
En aquest article, Montalbán exposa el cas de tres cantants coneguts de l'època (i dos d'ells encara continuen amb les carreres musicals però a menor escala): Manolo Escobar i Peret (que destaquen pel seu apoliticisme) i Manuel Gerena, immigrants d'origen andalús que es van arribar a integrar a Catalunya. Van ser immigrants triomfants que se sentien catalans.
Escobar va expressar el seu catalanisme a través de les seves lletres, encara que aquestes fossin en castellà. Barreja l'espanyolisme, l'andalusisme i la catalanitat a les seves cançons, sense ficar-se mai en política. Peret ho fa a ritme de "rumba", alegre i rítmic, i canta també per damunt dels problemes socials i de la política.
El cas de Gerena és però, totalment oposat a la posició dels dos anteriors: polititza les seves cançons, parla dels problemes de l'època i expressa el que sent; és per això que es va prohibir la seva música.
Resumint, doncs, es pot dir que Escobar i Peret ens portaven al "paradís" mentre que Gerena ens portava la "realitat".

PERSONES I INSTITUCIONS CITADES: Manolo Escobar, Peret, Manuel Gerena, el Barça, Manesa, Morenete.

NOMS DE LOCS CITATS: Andalusia, Espanya, Catalunya, Gràcia, Sants, el districte Vé.

COMENTARIS: Aquest és l'únic article de Manuel Vázquez Montalbán que se surt de la dinàmica pel que fa a la seva publicació a la revista. És un reportatge força interessant on s'apropa a la diferent manera de cantar i del tipus de música que feien tres cantants andalusos reconeguts que emigraren a Catalunya i la seva manera d'enfocar la política.