Autor: Manuel Vázquez Montalbán

Títol: Seguridad y estabilidad

Nom de la publicació: Tele/eXprés

Data de la publicació: 06 d'octubre de 1972

Pàgina: 10; secció: departament de notícies d'internacional, apartat d'opinió, columna Pequeño planeta.

Tema: les eleccions alemanyes i el resorgiment del fantasma de la lluita de classes

Resum del contingut: El títol de l'article ja fa referència a l'eslògan del partit democristià alemany, que resumeix tota la intencionalitat electoral: garantir l'estabilitat i la seguretat. Montalbán espressa a continuació i clarament el seu pensament: a la curta però intensa campanya electoral alemanya hi predominarà la política interior sobre la política exterior. I una de les raons, segons afirma rotundament Montalbán, és perquè la política exterior alemanya difereix poc de la de Washington: el ministre d'afers estrangers de l'Alemanya Federal o del Japó és el secretari d'Estat nord-americà.
Un segon punt tractat és que l'eslògan està ben escollit. En efecte l'acusació d'inseguretat que es dirigirà contra el govern es basarà en la situació arran del terrorisme, la proliferació de bandes anarquistes, i la recreació al ciutadà alemany del desordre públic. Res millor que prometre estabilitat i seguretat.
Però Montalbán encara va més lluny en l'anàlisi de l'eslògan. En efecte, els dos termes que el configuren formen part d'una mateixa convocatòria ideològica: seguretat vs subversió revolucionària, i estabilitat vs socialització de l'economia, un pas previ per als canvis estructurals també revolucionaris. En efecte, segons Montalbán, els líders socialdemòcrates estan "dibuixant un retrat electoral de Brandt, on s'assembla molt a Salvador Allende".
A la part final de l'article Montalbán fa una darrera reflexió sobre el fet que és interessant que els polítics europeus conservadors creguin necessari fer reaparèixer el "càdaver de la lluita de classes" abans de les tres convocatòries electorals programades: la italiana el dia abans que es publiqués aquest article, 5 d'octubre de 1972, l'alemanya el 6 d'octubre (el dia que apareix l'article), i el 7 d'octubre, la francesa.

Persones i institucions citades: Rainer Barzel, Strauss, Schroeder, Schiller, Benadt, Salvador Allende, Mitterrand, Pompidou, Andreotti.

Noms de llocs citats: Alemanya, Estats Units, Japó, Berlin.