Autor:
Manuel Vázquez Montalbán
Títol:
"Marcha" y Onetti
Nom de la publicació:
Tele/eXprés
Data de publicació:
13 febrero 1974
Pàgina
i secció: 12, Del Alfiler al Elefante
Tema: detenció
de dos editors importants de la revista uruguaya "Marcha"
Resum del contingut:
Montalbán parla de la detenció injusta de dos importants editors
de la revista, Carlos Quijano i Hugo Alfaro, i també d'un escriptor,
Juan Carlos Onetti. Tot i que la revista no l'han tancat, segons Montalbán
per la seva projecció més enllà d'Uruguai, les censures,
explica, són continues i també les dificultats econòmiques
que es deriven d'aquestes. Afortunadament, explica Montalbán, les limitacions
han estat menors gràcies a l'esforç de la gent que ha donat suport
a la revista per defensar la llibertat d'expressió. L'última gota
que ha emprenyat les institucions és el lliurament per part de la revista
d'un premi literari que atacava les normes morals conservadores del país.
El guardonat ha estat l'escriptor Onetti que ha estat seguidament detingut.
Tota aquesta repressió ja està tenint repercussions polítiques,
com la dimissió del Ministre de l'Interior. Per últim Montalbán
posa tota aquesta situació que acaba d'explicar en el marc de l'onada
repressiva que està sofrint Amèrica Llatina.
Persones i
institucions citades: Carlos Quijano, editor de la revista MarchaHugo Alfaro,
responsable de la revistaBordaberry, President d'UruguayJuan Carlos Onetti,
escriptor d'UruguaiMinistre de l'InteriorMinistre d'EducacióGovern i
Parlament d'UruguaiRevista Marcha
Noms de llocs
citats: Uruguai, Sud d'Amèrica Llatina
Comentaris:
Montalbán torna a parlar de política internacional com a via
d'escapament a la política nacional. Aquest cop critica durament la censura,
però no la pròpia perquè no pot, sinó la d'un altre
país, que és potser similar a la que està patint ell. Fins
i tot parla de que les regles de joc que s'han establer en aquell país
són tan dèbils que qualsevol comentari pot ésser considerat
com un atac a la moral i les institucions. Sembla que tot això podria
extrapolar-se a la situació espanyola i catalana. També fa referència
a l'asfixia de la política llatinoamericana en general, que és
un tema que es nota que li preocupa: el creixement de règims autoritaris
que van sorgint després de la descolonització i sobre tot després
de la Guerra Freda. Règims que, com l'espanyol, mutilen la llibertat
d'expressió. Una marca del seu estil podria ser la qualificació
de "solución final" a aquests règims que s'estan instaurant
i que estan matant la llibertat. Un cop més, és fàcil deduir-ne
les seves inclinacions polítiques i llegir entre línies aplicant
les paraules sobre un país al mateix tema en el país propi.