ENTREVISTA A ÁNGEL SÁNCHEZ

Ángel Sánchez, actual subdirector de El Periódico de Catalunya, va coincidir amb Manuel Vázquez Montalbán a Mundo Diario en el període que estem analitzant en aquest treball.

Vam anar a entrevistar-nos amb ell perquè ens expliqués com recorda la tasca de Montalbán al diari i, en general, l’evolució de la publicació durant aquests anys. Aquesta és la transcripció de l’entrevista.

L’any 1976 Manuel Vázquez Montalbán va començar a escriure un article setmanal a Mundo Diario. Què recorda de la seva incorporació al diari?
Per aquella època a mi m’havien fet una oferta per anar a treballar al Tele/eXprés, que és on treballava el Manolo en aquells anys. El director de Mundo Diario, Ramon Solanes, no volia que jo marxés, així que la seva dona va parlar amb la Maruja Torres, que era molt amiga del Manolo, perquè em convencés de quedar-me a Mundio Diario. El cas és que jo en principi no volia marxar, perquè s’hi estava molt a gust a Mundo Diario, i així li vaig dir al Manolo quan vam quedar. Ell va arribar tot seriòs com sempre i em va dir “millor que no marxis, perquè les coses al Tele/eXprés van molt malament”. El Tele/eXprés tenia fama de diari progressista, però ell em va desmuntar la seva reputació en cinc minuts. El comte de Godó havia comprat el diari i l’havia convertit poc menys que en una sucursal de La Vanguardia, pel que es veu. Poc després d’això el Manolo va començar a col·laborar a Mundo Diario.

Creu que se sentia ideològicament còmode amb la linia editorial de Mundo Diario?
Totalment. Penseu que en aquella època el Grupo Mundo estava considerat poc menys que la branca periodística del PSUC (Partit Comunista Unificat de Catalunya). El Manolo militava al PSUC i la seva incorporació a Mundo Diario es va llegir com un pas més en aquesta línia editorial. El diari era una experiència de premsa única a Barcelona.
Tota la redacció era molt jove i combregava molt amb l’ideari progressista més català. El gruix de la redacció era d’esquerres, ja fossin socialistes (de Reventós o de Pallach, que en aquell època del PSOE ni hi havia ningú aquí), comunistes, el que ara seria Convergència o Esquerra Republicana.

Va ser ja en aquell moment un fitxatge important?
Gent com en Vázquez Montalbán i el Perich, que també va començar a col·laborar en aquella època, ens donaven sobretot una mena de seguretat, una confiança psicològica. És curiòs, perquè un temps després el Grupo Mundo va comprar el Tele/eXprés, tot i que això ja va ser al final de tot i només durant una curta temporada... Mentrestant el Manolo seguia col·laborant a Por Favor i a d’altres publicacions, a més de les classes i tota la resta. Anava, com sempre, sobresaturat de feina. Era per aquest motiu que no teníem una relació de dia a dia, de redacció, perquè ell només enviava l’article i no es passava gairebé mai per la seu del diari.

Vázquez Montalbán va ser sempre un defensor de les idees comunistes i de l’ideari de l’esquerra en general. Què opina de la forma de pensar que es reflectia en els seus articles?
M’agradava d’ell que sempre, fins al final, va ser molt coherent en la seva forma de pensar. És curiós, perquè jo no he militat mai ni a Comissions Obreres ni al PSUC ni al PC, però vaig conèixer molta gent que hi pertanyia, com el Manolo, i que tenien una forma de veure el món molt interessant. El seu catalanisme, per exemple, era molt integrador i no estava renyit amb la qüestió social. Quan es van legalitzar els partits polítics i la gent va començar a “sortir de l’armari” t’adonaves que els millors estaven allà, en aquells partits polítics. Respecte al seu comunisme militant, el Manolo deia una frase que a mi m’agradava molt: “Sóc precomunista, perquè el comunisme encara no ha arribat i m’agrada més com a utopia que com a realitat”. No li feia res admetre que el comunisme de la URSS no era comunisme. Recordo molt bé el cas Banca Catalana, en el qual va estar implicat Jordi Pujol. La gent no entenia perquè Vázquez Montalbán el defenia, quan es tractava d’una opció completament coherent amb la seva forma de pensar. No volia que a fora es pensessin que Pujol s’embutxacava els quartos per a ell, volia que entenguessin que ho feia per Catalunya.

Què en pensa de Vázquez Montalbán com a periodista?
Crec que per a ell era més important la seva vessant d’escriptor. Era periodista perquè escrivia als diaris, però no era aquesta la seva ambició última. Recordo la raó per la qual va deixar El Periódico per anar a escriure a El País: ell volia escriure per a tota Espanya, que el llegís tothom, aconseguir una plataforma més àmplia que només Catalunya. Em va dir “Necessito que em llegeixin a Cadis”. El País li donava aquesta plataforma a través de la qual aconseguir lectors i públic. Quan al 1984 es va anunciar la seva intenció de marxar de El Periódico, vam intentar per tots els mitjans que es quedés. Vaig parlar amb el seu amic Ignasi Riera perquè el convencés, però ni hi va haver manera. Ell ho tenia molt clar.

Vázquez Montalbán només va escriure durant dos anys a Mundo Diario. Per què creu que ho va deixar?
Perquè ja no pagaven! El fundador i director de Mundo Diario, Sebastià Auger, va invertir una milionada al Grupo Mundo. Havia creat tot un lobby: sala de conferències, el Club Mundo, l’editorial DOPESA, el setmanari Mundo... Era un gran projecte. Però es va quedar sense diners i, quan el Manolo ho va deixar, ja no pagaven als col·laboradors i, als que érem fixes, tampoc no gaire. Al 1978 els problemes econòmics ja eren greus, de manera que tant ell com jo com altres vam aprofitar que estava a punt de sortir El Periódico per marxar. Auger va haver de marxar del país per culpa dels deutes que va deixar quan va tancar Mundo Diario. Quan al 1986 va tornar al país fins i tot va haver de passar 13 dies a la presó per aquest motiu.