Autor: Manuel Vázquez Montalbán

Títol: "Enciclopedismo y catalanidad"

Nom: La Vanguardia Española

Data: 28/12/1969

Pàgina: 31

Secció: La calle y su mundo

Tema: Divulgació

Resum: Amb motiu de l'aparició de la nova Enciclopèdia Catalana, Vázquez Montalbán escriu un article divulgatiu sobre la compilació del saber durant la història de la humanitat, des de l'aparició de Le journal des Savants al segle XVII fins a l'actual Gran Enciclopèdia Catalana a l'actualitat. L'autor comenta com ha anat evolucionant la consideració social de les enciclopèdies i altres reculls del saber humà: al principi, la veritable funció del Journal des Savants era ser un òrgan per la "preservación agónica de la verdad establecida", però conforme va anar passant el temps, van desaparèixer alguns règims totalitaris i es van imprimir les primeres enciclopèdies, es va observar, en primer lloc, la importància propagandística d'aquestes (segons la manera en què presentaven el saber, "con grandes posibilidades de mediatizar la verdad") i més tard, es van considerar un objecte de distinció social ("pregonaban que aquel señor era poseedor potencial de la herencia cultural de los siglos"). La cloenda de l'article és, com destaca el propi Vázquez Montalbán, el leiv motif de l'article: el comentari de l'aparició de la Gran Enciclopèdia Catalana, que Vázquez Montalbán afirma que aporta alguna cosa més que la clàssica recopilació de saber, ja que els autors: "intentan dar un sentido progresista y catalán [...] pueden dar a esta Enciclopedia el carácter de la expresión del talante humano, del sentido histórico de Cataluña".

Persones i institucions citades: Colbert, Bacon, Descartes, Galileu, Richelieu, Cisneros, Mazarino, Voltaire, Diderot, D'Alambert, Compañía de Jesús, Genghis Khan, Ignacio de Loyola, Pompeu Fabra.

Noms de llocs citats: França, Catalunya

Comentaris : Al 1969, tot i què ja s'havia publicat la Llei de Premsa de 1966 i teòricament no existia la censura, a la pràctica es podia donar segrest de publicacions si el poder franquista no estava d'acord amb el contingut de la publicació. Per això les crítiques al règim s'havien de fer per mitjans indirectes i subtils, i això és precisament el que crec detectar en aquest article: un crítica al franquisme a través de la crítica del règim totalitari francès del S.XVII (quan parla dels diaris com òrgans de "preservación agónica de la verdad establecida") i una lloança al nacionalisme català, en contra del paràmetre establert de "Una, grande y libre".