Autor: Manuel Vázquez Montalbán

Títol: El joven demócrata 10 - Encuentros en la tercera fase (Alberto Ruiz-Gallardón)

Nom de la publicació: El País

Data de la publicació: 26/08/1995

Pàgina i secció: pàgina 10/ Opinió

Tema: entrevista a Alberto Ruiz-Gallardón

Resum del contingut: entrevista al president de la Comunitat Autònoma de Madrid, Alberto Ruiz-Gallardón, amb un gran protagonisme de l'entrevistador, que no es limita a preguntar sinó que diu també la seva opinió sobre diversos temes. Ruiz-Gallardón és, segons Manuel Vàzquez Montalbán, el prototipus de la dreta civilitzada i no té cap competència entre la resta de personatges de la nova generació de la dreta espanyola; Aznar, Cascos i Rato estan lluny de la seva imatge de jove demòcrata 10 intel·lectual, responsable, atlètic però fràgil per la miopia, progressista però dins d'un ordre. A Aznar, per exemple, se li recorda cada dia que porta un bigotet que el fa semblar-se molt a Chaplin. Segons Ruiz-Gallardón el problema que han tingut a la centre-dreta és que s'han deixat prendre banderes seves, que les han agafat els de l'esquerra. El PP, segons Gallardón, vol introduir a Espanya els gran moviments polítics, culturals i socials que s'han identificat amb l'oferta democristiana a Alemanya, amb el neogaullisme, i les teories giscardianes a França, la gran dreta republicana francesa, amb els conservadors a Anglaterra; és a dir, una dreta avançada, que o s'avergonyeix de ser-ho, identificada amb els valors democràtics i enfrontada al totalitarisme.

Persones i institucions citades: Felipe González, Comunitat Autònoma de Madrid, Joaquín Leguina, Tebib Arrumi, José María Aznar, Celia Villalobos (Villapalos), Franco, Comissiones Obreras, UGT, Santiago Carrillo, Cascos, Rato, Norma Duval, Julio Iglesias, Belloch, Bertolt Brecht, José Carlos Plaza, Oscar Wilde, Richard Strauss, Víctor Ullate, García Lorca, Unamuno, García Márquez.

Noms de llocs citats: Barcleona, Madrid, Espanya, Regne Unit, Alemanya, França, Europa.

Comentaris: no és una entrevista com les que estem acostumats a veure, ja que Manuel Vázquez Montalbán fa molts comentaris, més del que tocaria a un entrevistador; de fet, parla més l'entrevistador que l'entrevistat.