Entrevista a Rosa Mora
Redactora en cap de El País a Barcelona

Com va començar la col·laboració de Manuel Vázquez Montalbán al País?
La primera col·laboració és de desembre de 1976, el mateix any que surt el diari. Junta amb altres experts, feia una breu valoració sobre l'estat de la premsa a Espanya. La següent col·laboració amb El País és el febrer de 1980, un article sobre un partit Barça-Madrid. La primera columna seva a l'última pàgina va ser l'any següent, el 1981, i va sortir un dimarts.

Com va evolucionar aquesta col·laboració?
No va ser fins el 1985 que van començar les columnes habituals dels dilluns, si bé durant un temps també va publicar els dijous. De mitjans dels 80 també cal destacar dues sèries que apareixien al suplement Setmanal: per una banda "Gigantes y Cabezudos", amb articles amb curiosos títols com "Vete a ver el paisano a que te enseñe el oso", i per l'altra "Crónica semanal de la transición", de la que s'ha de remarcar l'article "Contra Franco se vivía mejor". Els articles de "Crónica" van ser recopilats després en un llibre. A més de les columnes setmanals i d'aquests articles, escrivia regularment articles d'opinió a altres seccions. Al cap del temps, el 1988, va començar a escriure "La crónica" a la segona pàgina de l'edició de Catalunya.

Quina va ser la principal aportació de Manuel Vázquez Montalbán a El País?
Principalment els lectors. És difícil de quantificar, però hi havia molta gent enganxada a les seves columnes... I és que era imprevisible, podia començar un article parlant dels plàtans i acabar-lo amb una crítica a la política estatal. Era una de les senyes del diari. També va aportar una gran capacitat de treball, era un escriptor i periodista molt productiu. Era un home molt generós i sempre disposat a ajudar.

Com era la vida quotidiana de Manolo a la redacció de El País?
Amb la gent de Cultura i Esports tenia molt bona relació, però ell treballava a casa. Pel que fa als alts càrrecs, no sé quina relació tenia però suposo que era bona.

Fins a quin punt tenia llibertat per escriure el que volgués?
Tenia total llibertat. A vegades tenia encàrrecs, com per exemple escriure sobre els derbis Barça-Reial Madrid; altres vegades es prenien decisions compartides. Per exemple, abans de publicar la secció "Crónica sentimental" hi va haver unes reunions prèvies per enfocar aquest espai. El més curiós potser és que a vegades demanava tímidament publicar ressenyes de poesia per Babelia. A ell el que de veritat li agradava era la poesia.

Quin tipus de relació professional tenia amb el diari?
Al principi, entre 1984 i 1986 ell estava en plantilla, però després en Manolo estava més enllà de tot això. Es va arribar a un acord especial amb ell per les seves col·laboracions.

Quin article de Manuel Vázquez Montalbán destacaria?
N'hi ha molts, però jo remarcaria els articles d'opinió dedicats a la crisi de l'esquerra. Tenia un gran compromís amb l'esquerra però era crític, utilitzava la ironia i el sarcasme però sempre aportava idees positives. Es podrien destacar els articles en els que proposa a Borrell com a successor de González.

Algú ocuparà el seu lloc?
Sí, de fet ja ho està fent, és Eduardo Mendoza que també és un gran escriptor i gran coneixedor de Barcelona.