Autor: Manuel Vázquez Montalbán

Títol: La sonrisa del régimen

Nom de la publicació: Catalunya Express

Data de la publicació: Divendres, 15 d'abril de 1977.

Pàgina i secció: Pàgina 4. Secció Local, subsecció PORQUE SI

Tema: Els dirigents franquistes que s'adaptaven a la nova situació.

Resum del contingut:
L'autor ironitza sobre el ministre franquista Solís Ruíz, a qui Vázquez Montalbán qualifica com << la sonrisa del régimen>>. Després de la parodia amb aire de Blancaneus, amb mirall incorporat, l'autor ironitza sobre l'actitud d'aquest personatge i la capacitat d'adaptació als nous temps.
Vázquez Montalbán recorda que amb el mateix somriure amb que aquest polític s'enutjava per la possible legalització del Partit Comunista, ara havia fet unes declaracions en què assegurava que aquesta legalització era completament lògica. Aquest fragment del text de l'autor és especialment significatiu: <<...Y no lo declaró con el ceño cargado de nostalgias o presagios. Lo declaró con una sonrisa, con la misma sonrisa con la que ganó la guerra, siguió ganando la postguerra y se prepara a ganar la democracia. Así da gusto.>>

Persones i institucions citades:
- José Solís Ruíz
- Fernando Suárez
Noms de llocs citats

Comentari:
En aquest article Manuel Vázquez Montalbán fa gala d'una brillant ironia per definir els casos d'aquells polítics que saben adaptar-se a les circumstàncies de cada moment. Per això tria Solís Ruíz, una persona que segons cada moment tenia una opinió i actitud política perfectament adequada a les circumstàncies històriques de cada moment.
L'estil de l'autor és genial, ho diu tot sense fer excessiva sang. Contundent en el fons aprofitant una perfecta forma.