Entrevista a Jaume Serrats i Ollé
Director del diari de tarda Catalunya Express

Periodista i advocat. Director per a la Indústria de l'Audiovisual del Comissionat per a la Societat de la Informació (1998-2000). Professor de la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona (1967-1972) i a la Facultat de Ciències de la Informació de la Universitat Autònoma de Barcelona (1983 i 1989-1990). Director dels diaris Catalunya Express (1976-1979), Mundo Diario (1980) i Avui (1982-1986). Premi Gaziel de Periodisme (1987). Director dels serveis informatius de Catalunya Ràdio (1986-1987).
Director i presentador dels programes 'Tal com són' de TVE a Catalunya (1982-1983) i 'Catalans', a TV3, Televisió de Catalunya (1984) . Director General de Promoció Cultural del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya (1990-1996) . Directiu del centre territorial de TVE a Catalunya (1996-1998). Actualment, conseller del Consell de l'Audiovisual de Catalunya.

Per què va escollir Manuel Vázquez Montalbán com a articulista per al Catalunya Express?
Com que jo ja venia del Grup Mundo i no era un grup lligat al règim franquista, la creació del Catalunya Express, des del punt de vista de continguts, era una alternativa de diari d'esquerres en relació a tots els diaris que hi havia a Catalunya, en aquest cas a Barcelona com La Prensa, El Correo Catalán o La Vanguardia. Ja hi havia una relació del Grup Mundo amb el Montalbán quan vam fer el Mundo Diario. Però quan vàrem posar en marxa el Catalunya Express, a banda de que era un diari popular, el que vàrem incorporar era una sèrie de col·laboradors de forma periòdica tipus Teresa Pàmies o Vázquez Montalbán. Vázquez Montalbán formava part de la relació de col·laboradors que teníem interès que participéssim en aquell moment de la transició en que va néixer el diari. Tenint en compte, com ja he dit abans, que no era una trobada de casualitat, sinó que venia ja de les anteriors col·laboracions d'ell amb el Grup Mundo; i jo personalment ja havia treballat amb ell a Tele/eXprés en què el director era Manuel Ibáñez Escofet aleshores, o de redactor en cap, i a la secció d'internacional com a redactor hi havia Vázquez Montalbán. A més, de tant en tant, feia columnes signades sobre política internacional ja que sobre política espanyola no es podia parlar. Malgrat això, les interpretacions que feia en aquestes columnes va portar a unes queixes que suposo que era de Manuel Fraga, i va recomanar que deixés de publicar-se les seves columnes.

Quina relació laboral tenia Vázquez Montalbán al diari? Hi havia alguna mediació pels temes a tractar?
Ell feia uns articles d'opinió i ho feia del que ell creia, és a dir, que no hi havia cap consulta prèvia per parlar del temes a tractar. Quan tu contractes un col·laborador ja saps qui és i les seves posicions ideològics. Formalment, els articles eren com un bitllet petit que anava publicant-se gairebé cada dia.

Per què es va acabar la relació Vázquez Montalbán-Catalunya Express?
La fi de la col·laboració de Montalbán amb Catalunya Express va ser per motius econòmics. Hi devia haver problemes de pagament en algun moment determinat, i llavors, d'una forma voluntària i amistosa, vam decidir deixar-ho. Jo li vaig dir que, tot i que m'agradaria que continués, com que no podia assegurar-li que cobrés, com a professional el que havia de fer era deixar-ho perquè no tenia la seguretat de les contraprestacions que el diari estava obligat a fer.
La fi de Catalunya Express va ser una conseqüència econòmica de la fallida general de les publicacions del Grup Mundo. El Grup Mundo va acabar quan els periodistes, cansats de no cobrar, vam decidir que fins que no cobressin no sortiria cap diari... i encara estem esperant.

Va tenir èxit Catalunya Express?
Era un tipus de diari que tenia molt d'èxit als països anglosaxons. Aquí, sobretot en aquell moment, la capa de la societat equivalent no comprava diaris. Però el que sí vam aconseguir, i en certa manera Antonio Franco sempre ens ha reconegut que aquest diari va ser un banc de proves del que és El Periódico de Catalunya, de fer un diari que hi hagués a la vegada aquesta visió popular amb notícies no transcendentals, que no significa que fossin notícies no serioses i contrastades. Això, compartit amb una determinada incorporació de plomes, com en el cas de Montalbán, que poguessin aportar articles d'opinió amb una densa i oportuna visió d'aquell moment. Seria l'equilibri d'una informació de tafaneria, d'àmbits de sectors populars i a la vegada, acompanyat per unes determinades presències de gent de reconeguda solvència en l'àmbit de la intel·lectualitat del moment.