|
|
|
Roig a la publicació
L’escriptora va treballar de forma
esporàdica per la publicaciódurant 6 anys
i va aportar 33 articles entre el 9 de desembre de 1972
i el 2 de juliol de 1977. Montalbán va veure en
el progressisme de Roig un valor que encaixava a la perfecció en
la clara línia antifranquista de la revista. Així,
a Triunfo, Roig va conrear majoritàriament
els gèneres de l’opinió i la interpretació sense
encasellar-se en una secció determinada de la revista.
La periodista hi va escriure bàsicament reportatges
però també va treballar l’entrevista,
les taules rodones i els articles d’opinió.
La política, la literatura i la història eren
els temes més recurrents de Roig, però va
ser la denúncia de la repressió que es vivia
a Catalunya el que va ocupar més pàgines
de la seva obra. La periodista tractava sobre la llengua,
la cultura i els drets dels catalans, juntament amb la
vida a Barcelona, i donava suport a les cançons-protesta
de l’època. Tanmateix, tots els articles
de Montserrat Roig a Triunfo estaven impregnats
d’un
factor humà que va tenir la seva màxima expressió en
el tractament recurrent de les víctimes dels camps
de concentració nazis.
La revista Triunfo va néixer a València
l’any 1946 com a publicació setmanal de cinema
i espectacles sota la direcció del periodista José Ángel
Ezcurra, que al 1948 va decidir traslladar-la a Madrid. Triunfo va
anar modificant els seus continguts amb el pas dels anys
i el 1962 és la data clau en què Ezcurra
decideix donar-li una major embranzida cultural incloent-hi
un cert biaix ideològic a les seccions de llibres,
teatre, economia, religió i política internacional,
les més importants de la publicació.
Biografia de la publicació
La
revista Triunfo va disposar d’un ampli elenc
de col·laboradors, majoritàriament periodistes
i intel·lectuals de l’època, que pretenien
regenerar d’alguna manera la societat i la cultura
espanyola mitjançant dels seus escrits. Alguns d’aquests
intel·lectuals i periodistes que van col·laborar
amb la revista, majoritàriament durant l’època
daurada de Triunfo als anys 70 , van
ser Manuel Vázquez Montalbán, Fernando Savater,
i el també sotseditor de la publicació Eduardo
Haro Tecglen.Triunfo va
representar les idees i la cultura de l’esquerra
espanyola durant les dècades dels 60 i els 70 i
una referència fonamental durant a la transició.
Tot i l’obertura de la dictadura franquista en els últims
anys, seguia estant prohibit parlar de política
nacional, cosa que va fer recórrer a la revista
a la política internacional amb l’objectiu
de conformar la cultura política del país.
Els gèneres més utilitzats per la publicació eren
els reportatges, entrevistes i notícies; d’altra
banda se li donava una gran importància a les
fotografies, que podien arribar a ocupar una plana sencera.
La revista Triunfo va desaparèixer l’any
1982 deixant 933 números. Des de fa uns anys existeix
una versió digital sota la mateixa direcció de
José Ángel Ezcurra, que presenta articles
de la seva època daurada de lluita antifranquista.La
relació de Montserrat Roig amb Triunfo va
començar quan el seu amic Manuel Vázquez
Montalbán li va oferir feina a la revista l’any
1972.
|
|
|
|