Roig a la publicació
Pel
que fa al paper de Montserrat Roig dins la revista Serra
d’Or, l’inici de la seva tasca a la publicació coincideix
en el temps amb el seu primer èxit literari l’any
1970, quan rep –amb només 24 anys- el Premi
Víctor Català pel recull de narracions Molta
roba i poc sabó. El seu pas per aquesta publicació ha
deixat essencialment un seguit de reportatges i entrevistes
units, tots ells, per un mateix fil conductor. Roig aborda
amb profunditat els personatges que, tant a les entrevistes
com als reportatges, són l’eix del seu escrit.
Amb una cura filològica per la llengua, la periodista
i escriptora aconsegueix fer d’aquella persona il·lustre
algú proper i humà.
El clima de les entrevistes
i els reportatges acosta el personatge al lector, el despulla
de les barreres i ens permet conèixer-lo de
prop, tal com és. Quasi sempre publicats a la secció “Panorama” –un
calaix de sastre on es tracten qüestions vinculades
a la situació cultural dels Països Catalans-,
tant els reportatges com les entrevistes solen ser extensos
i marcats per la reivindicació del fet català.
Els seus escrits, a més, traspuen un feminisme que
no abandonarà mai. Roig tracta amb personalitats
que van de Maria-Aurèlia Capmany i Miquel Martí Pol
a Carles Rexac, passant per noms com Joan Brossa, Lluís
M. Xirinacs, Tísner, Pau Riba i Maria del Mar Bonet.
Les seves últimes aportacions a la revista es van
incloure a la secció “Cultura i Vida”,
i la seva darrera tasca a Serra d’Or, el
1989, no va ser com a periodista sinó com a entrevistada.
Biografia de la publicació
La revista Serra d’Or neix l’any 1959
a partir de la fusió amb Germinabit, circular
de la Unió Escolania de Montserrat, i de la revista Serra
d’Or del <<Chor montserratí>>,
de la qual prengué el nom.Editada per Publicacions
de l’Abadia de Montserrat,des de 1964 fins a
1995 ha estat dirigida pel pare Maur M. Boix, al qual ha
substituït Josep M. Massot i Muntaner. D’ençà de
1963 Jordi Sarsanedas n’ha estat redactor en cap,
càrrec que ocupa actualment Marta Nadal.Montserrat
Roig, Oriol Pi de Cabanyes, Carme Riera, Terenci Moix,
Baltasar Porcel, J.V. Foix, Pere Calders, Tísner,
Joan Fuster i Joan Oliver són alguns dels periodistes
i intel·lectuals que hi han col·laborat al
llarg de la seva història, sempre sota una mateixa
línia política: la defensa de la qüestió nacional
catalana, tant al Principat com al País Valencià,
a Ses Illes, a la Catalunya Nord i l’Alguer, així com
la represa cultural del país, tot i enllaçant
la tradició noucentista amb els moviments més
contemporanis. “L’Evangeli i el Temps”, “Llibres”, “Arts
Plàstiques”, “El teatre” i “De
lingüística” eren els títols d’algunes
de les seccions durant els primers anys d’una revista
que ha conservat, fins a dia d’avui, la voluntat
d’abordar la realitat cultural de les terres de parla
catalana en tots els seus vessants, i amb una especial
sensibilitat per la llengua i la correcció en el
seu ús.
Els gèneres predominants a Serra
d’Or són els reportatges, els articles
i les entrevistes, sempre emmarcats en seccions que han
canviat de nom amb el pas dels anys però que han
mantingut la seva essència. . La fotografia hi té un
paper destacat com a suport d’aquests gèneres
esmentats (especialment al reportatge i l’entrevista).La
seva temàtica abraça la cultura, el catalanisme,
la literatura, el teatre, l’art, la música,
el cinema, la filologia, les belles arts, les ciències
socials i les monografies sobre intel·lectuals destacats.
A la dècada dels seixanta s’instauren els
premis Crítica Serra d’Or, que inclouen les
modalitats de novel·la, contes, poesia, traducció,
literatura juvenil, crítica i teatre.