Roig a la publicació
El paper de Montserrat Roig en aquesta publicació, i a l’igual que gran part de la seva trajectòria periodística es basa en descobrir al gran públic als personatges que havien jugat un paper important durant la República i la Guerra Civil, en pro de rescatar la memòria històrica. També destaca la defensa de les llibertats del poble i de la dona.

Biografia de la publicació
Mundo Diario apareix al febrer de 1974 i durarà fins al novembre de 1980. Sebastià Auger, el propietari, va aconseguir el permís governatiu per publicar el diari l’any 1972, sota el nom de Diario Femenino, que no va funcionar i dos anys més tard i sense permís li va canviar. El diari acabarà formant part del grup empresarial, Grup Mundo, propietat de Sebastià Auger. La crisi empresarial i econòmica de finals dels 70 afectarà de manera directa aquesta publicació, fins al punt de fer-la desaparèixer. Va ser el primer diari a utilitzar, de manera parcial, el català en algunes pàgines.Pel que fa a les característiques formals cal destacar alguns aspectes concrets: el format no el vam poder esbrinar, ja que la consulta del diari la vam fer a través de suport microfilm. Tot i així vam veure que la mitja era d’unes 28 pàgines per diari.
També resulta interessant fer un cop d’ull a les seccions, que, ordenades segons la seva aparició, són Mundo Nacional, Opiniones i Comentarios, Mundo Internacional, Mundo Económico, Sucesos y Reportajes, Mundo Local, Catalunya Endins, Mundo de la Región, Mundo Literario/Estafeta del arte, Mundo de los Deportes, Mundo del Espectáculo, Mundopop, Televisión i Última Hora. Pel que fa a les temàtiques cal destacar que es nota la seva tendència ideològica d’esquerres, ja que es donava molta importància a les reivindicacions i manifestacions populars, a les queixes ciutadanes, a les males gestions administratives, i als problemes socials en general. Un altre aspecte a remarcar és la presència de la llengua catalana, i és que els periodistes només la usaven a la secció Catalunya Endins, la qual nasqué al 1974.
També és important parlar sobre els periodistes o personalitats més destacades que van col·laborar en el diari. Terenci Moix, Francisco Umbral, Pere Bonín, Josep Mª Poblet, Francesc Baltasar, Maria Aurèlia Campmany, Eduardo Haro Teclen, Maurici Serrahima i Marta Pessarrodona són alguns exemples.
Els gèneres estan molt ben definits en aquest diari. La secció d’opinió es redueix a les primeres pàgines on hi ha un editorial del director del diari i un article d’opinió firmat per les persones abans esmentades, que no tenen un dia concret de firma. A part de la secció de cartes al director no hi ha altre secció d’opinió dins del diari. En les seccions de local i de Catalunya Endins es pot llegir algun reportatge amb interpretació que sol anar firmat per més d’un dels periodistes dedicats a aquella secció i la notícia és el que predomina en la resta del diari.
Ideològicament Mundo Diario era una publicació progressista pròxima a l’esquerra comunista  de manera que estava al servei de les llibertats polítiques i en contra del franquisme. No obstant, en les seves pàgines el posicionament polític del rotatiu es publicava de forma força subtil abans de la democràcia. Un cop mort el dictador però, el diari va expressar la seva ideologia amb total claredat.
L’ús de les imatges i la seva disposició a Mundo Diario no són semblants al que estem acostumats a veure avui en dia. Les imatges són en blanc i negre i es solen centrar en els reportatges i noticies més importants, però la seva disposició és desordenada i a cops no es diferencia on comença una notícia i acaba l’altra.