Roig a la publicació
Montserrat
Roig va estar vinculada a El Periódico des
dels seus inicis, però no es va convertir en col·laboradora
habitual fins el 1978.
De 1978 a 1988 les seves col·laboracions
van ser diàries, al principi en forma de petits
articles d’opinió publicats a la secció d’opinió i
més tard, del gener de 1987 fins al novembre de
1988 tenia assignada una columna a la contraportada anomenada “Melindros”.
Des de 1988 i fins poc abans de la seva mort el 1991 va
seguir col·laborant amb el diari, fent entrevistes
per al dominical acompanyada de la fotògrafa Pili
Aymerich. Montserrat
Roig va tenir sempre una relació estreta amb la publicació,
ja que era dels pocs col·laboradors que portaven els
originals personalment a la redacció. El seu rebuig
del món elitista i la seu interès per les preocupacions
de les classes populars li van permetre tenir una gran sintonia
amb la publicació.
Biografia de la publicació
No
es pot entendre l’aparició de El Periódico
de Catalunya sense l’existència de la
revista Interviú, fundada l’any 1976
per Antonio Asensio. Aquesta publicació va ser la
primera pedra del que avui és el Grupo Zeta i el
seu èxit econòmic va permetre Asensio posar
en marxa un projecte de diari, El Periódico,
que veuria la llum el 26 d’octubre de 1978, encapçalat
pel jove director Antonio Franco.
La
idea d’Asensio i Franco era fer un diari d’esquerres,
proper al ciutadà, evitant l’elitisme intel·lectual
d’alguns ‘progres’ de l’època.
Calia fer una publicació dirigida a aquelles persones
que normalment no llegien diaris, trobar formes populars
per fer un diari convencional. Per això es va pensar
des del primer moment en un disseny àgil, donant
molta importància al primer nivell de lectura i
procurant dividir la informació en diverses peces
complementàries. Es va optar pel format tabloide
i, a partir de 1982, es va incloure la fotografia en color
a la portada.
Durant els anys següents, el color s’aniria
estenent a totes les seccions del diari fins al punt que El
Periódico va ser el primer diari català íntegrament
en color.També es
va pensar que un diari popular havia de ser útil,
per això El Periódico va ser dels
primers diaris en tenir cartellera gratuïta i incloure
una agenda del dia. La vessant popular del diari es completava
amb àmplies seccions d’esports i espectacles
i amb el ‘tema del dia’ que, amb el temps
ha esdevingut marca de la casa. El ‘tema del dia’ permet
situar sempre la informació més rellevant
a les primeres planes, amb independència de la temàtica.
L’extensió del diari a mitjans de la dècada
dels 80 anava de les 50 a les 65 planes aproximadament.El
Periódico de Catalunya va ser un èxit
editorial des del primer moment i no va trigar en convertir-se
en un referent de la premsa d’esquerres catalana,
sector que més tard arribaria pràcticament
a monopolitzar després de la desaparició d’altres
diaris progressistes.
Antonio Franco va ser director
fins el 1982, any en que va ser substituït per Ginés
Vivancos. El 1985, Vivancos va deixar el càrrec
que va ser ocupat per Enrique Arias-Vega. Antonio Franco
va tornar a la direcció el 1988 i s’hi va
mantenir fins el 2006. El director actual és Rafael
Nadal.A
l’època en la qual Montserrat Roig escrivia
a El Periódico els periodistes i col·laboradors
més destacats de la publicació eren Josep
Pernau, Rafael Jorba, Ramon Miravitlles, Sebastià Serrano,
Josep Maria Huertas Clavería, Margarita Sáenz-Diez,
Antonio Álvarez-Solís, Alfredo Bryce Echenique,
Arturo San Agustín, Jordi Juan, Ernest Lluch, Jordi
Basté i Jaume Guillamet.