Roig a la publicació
Montserrat Roig va escriure al diari Avui des del 15 de setembre de 1990 fins al dia abans de la seva mort, el 10 de novembre de 1991. L’endemà el diari va publicar un especial sobre Roig, que incloïa l’últim article escrit per ella (Un múscul traïdor) i diverses pàgines dedicades a recordar la seva figura com a escriptora i persona.En aquells moments, el director del diari era Albert Viladot i comptava amb col·laboradors com Salvador Alsius, Anton Maria Espadaler, Josep Maria Espinàs o Agustí Pons. Els articles de Roig es publicaven de dimarts a diumenge a la contraportada del diari Avui. Els dilluns, dia en què no es publicava el seu article, al seu lloc hi apareixia una peça de Salvador Alsius. La secció de Roig era d’opinió i portava per títol Un pensament de sal, un pessic de pebre. Tot i això, quan als últims mesos de la seva vida la malaltia li impedia escriure amb regularitat, Roig i Viladot van acordar que al seu espai hi apareixerien fragments dels seus llibres Personatges i Retrats paral·lels.Durant els catorze mesos que va escriure al diari, Roig va aportar-hi una dosi de progressisme, defensant temes d’interès en aquell moment com el paper de la dona a la societat o el pacifisme. L’estil de Roig també estava caracteritzat per nombroses referències literàries, tant clàssiques com contemporànies, amb certs tocs d’ironia. De tradició humanística, la Roig es caracteritzava per l’afició als autors clàssics com Plutarc, Plató, Dante etc. Cosa que es reflecteix en els seus articles amb nombroses cites. La seva cita diària amb el lector era un estímul que l’ajudava a lluitar contra la seva malaltia, que la vèncer a Barcelona als 45 anys d’edat. En poc més d’un mes, les lletres catalanes van perdre dues de les seves principals autores: Maria Aurèlia Capmany i Montserrat Roig.

Biografia de la publicació
El diari Avui va néixer a Barcelona el 23 d’abril del 1976. Va ser el primer diari en català després de la mort de Franco. Amb una ideologia nacionalista, el seu àmbit de difusió se centra en els Països Catalans. A l’Avui es donen cita personatges tant diversos com Maria de la Pau Janer, Joan Olivé, Ramon Tremosa, Isabel-Clara Simó o Alícia Sánchez Camacho.  Des de l’any 1996 el diari està dirigit pel periodista Vicent Sanchis. A l’any 2004 l’empresa editora del diari, Premsa catalana S.A. va fer fallida, moment en el qual la seva comissió de creditors va adjudicar la capçalera del rotatiu i la seva plantilla a la societat Corporació Catalana de Comunicació S. L., formada pels grups Godó i Planeta i per l’Institut Català de Finances, organisme financer de la Generalitat de Catalunya. Cadascun dels dos grups de comunicació tenen un 40% de les accions del diari i el 20% restant pertany a l’entitat financera.Els nous propietaris de la publicació van impulsar la tardor de 2005 un canvi de disseny, obra del grup Casas i Associats. Amb aquest canvi de format, una mica més reduït que l’anterior, augmenta el nombre de pàgines fins les setanta, s’afegeix color a tots els apartats del diari i es reorganitzen les seccions.Pel que fa a la línia ideològica del diari, ha estat marcat clarament pel catalanisme. En un principi va tenir una funció més pedagògica, divulgadora per la societat que sortia de quaranta anys de franquisme i no tenia el costum de llegir premsa en català.Actualment aquesta acció és menys necessària, tot i que continua defensant la llengua i la cultura catalanes.