|
Roig a la publicació
El paper de Montserrat Roig no és, per la quantitat dels
articles publicats i pel caràcter especialitzat de la
revista, molt significatiu; certament la seva col·laboració va
ser impulsada per la publicació, l'any 1977, de la seva
monumental recerca històrica Els catalans als camps
nazis, que proveïa d’elements nous la reconstrucció del
destí de molts catalans desprès la guerra civil,
i que per el seu caràcter s’inscrivia perfectament
en la tasca de recuperació i divulgació de la memòria
que motivava l'Avenç. De fet la periodista
participava, amb aquella obra, al fervor catalanista de la
cultura d’aleshores
i demostrava una comunió d’intents amb el grup
de l'Avenç que
prosseguí amb la col·laboració en uns quants
números més. Però els seus interessos com
a periodista anaven dirigits cap a la societat contemporània,
com ho demostren les entrevistes i reportatges realitzats en
el mateix període per altres publicacions, mentre políticament
la seva proximitat amb el PSUC, partit llavors marxista, la portava
a considerar en segon pla el catalanisme, que al contrari era
la justificació principal del primer període
de l'Avenç.
Biografia de la publicació
L'Avenç és
una revista mensual d’història, amb un interès
focalitzat en l’historia contemporània de Catalunya.
Fundada en plena Transició per un grup d'estudiants
de la Universitat Central de Barcelona, el seu primer
numero va sortir al desembre del 1976. Els fundadors tenien
un projecte clar: editar una revista en llengua catalana
que unís el rigor científic amb la divulgació;
volien difondre la memòria que al llarg del franquisme
s’havia anant oblidant, i van recuperar la capçalera
de la homònima revista modernista (1882-1893) com
un símbol més d’aquest plantejament.
No apareix, doncs, com una publicació merament científica,
sinó que es presenta amb una clara propensió pel
catalanisme i l’esquerra, ben expressat pel subtítol: Història
dels Països Catalans.
La declaració de les tendències polítiques
però no afecta la qualitat dels continguts, i aviat va
esdevenir un punt de referència per la recerca històrica
i una excepcional eina per la divulgació, comptant com
a redactors i col·laboradors amb destacats historiadors,
com ara Josep Termes, Pierre Vilar o Enric Ucelay Da-Cal. Els
anys en que hi va escriure Montserrat Roig coincideixen amb la
vitalitat reivindicativa de la cultura catalana dels anys '70,
quan era fort l'impuls cap a la recuperació de la identitat
nacional, i en aquells anys l'Avenç es va dedicar
quasi exclusivament a temes d’història recent. Pel
que fa a la part econòmica, els fundadors van pactar amb
l’editorial Avance (Avenç S. L. a partir del 1978)
que ja editava a partir del 1974 Els Marges, revista
de llengua i literatura.
La revista va tindre molt directors, tots provinents del grup
de redactors, com a subratllar el caràcter plural de la
publicació; quan publicà la Montserrat Roig van
ser Felix Ibàñez Fanés (1976-1979) i Ferran
Mascarell (1979-1985). El format és de 20,50 x 30,50,
i el numero de pàgines varia entre 80 i 85. El tractament
de les imatges ha intentat sempre una síntesi entre la
sobrietat d’una publicació científica i la
innovació estètica, notable sobretot a les portades,
mentre les fotos de l’interior, sovint documents inèdits,
resten en blanc i negre. La seva organització en seccions
ha variat molt, però hi han unes continuïtats,
com el Dossier, la secció més important
dedicada a un tema particular, o Llibres i Novetsts que proporcionen ressenyes de llibres, mentre la part on la
revista intervé sobre el debat cultural ocupava les primeres pàgines,
amb seccions com l’Editorial. Tractant-se d'una
revista d’història el gènere més difós és
el divulgatiu, però en els editorials trobem freqüentment
articles d’opinió. L’ús de l’entrevista és
limitat, i la mateixa Roig en va escriure una de les mes destacades:
Vida d'un treballador. Pau Vila.
|
