| Autor | |
| Montserrat Roig | |
| Títol | |
| Salvador Espriu, vexat | |
| Nom de la Publicació | Arreu |
| Data de publicació | 15-21 nov. 1976 |
| Secció | Cultura i Societat Civil |
| Tema | defensa de l’escriptor Salvador Espriu arrel de la postura cooficialista d’aquest respecte de la llengua catalana |
| Resum del contingut | Sense que Roig ho expliciti en cap moment es tracta d’un article de resposta a una caricatura de Quim Monzó que feia broma sobre Espriu (veure notes). La periodista considera que la “manca de sentit del humor” i la “incapacitat de respectar les idees d’altri” són errors que han subsistit al franquisme i que les idees que no agraden no es discuteixen, les “reduïm a la paròdia”. Per això critica durament que s’hagi caricaturitzat Espriu, en motiu de les declaracions a favor de la cooficialitat. Pensa que una figura amb tanta transcendència dins les lletres catalanes com Espriu no mereix el mateix tracte, una caricatura, que els polítics Suárez o Viola. |
| Notes | L'origen de tot plegat són unes declaracions d’Espriu recollides al llibre PSUC: per Catalunya, la democràcia i el socialisme. Es mostra a favor de la cooficialitat de català i castellà provocant crítiques de sectors catalanistes i sent defensat per un ampli sector de la intel·lectualitat catalana. Una d’aquestes crítiques la fa l’escriptor català Quim Monzó en forma de caricatura, que és la causa de l’article de Roig. Monzó respondrà a l’article en una carta apareguda al número 6 d’Arreu on es defensa demanant sentit de l’humor davant el que creu “ironia” i no “vexació”. Monzó subratlla la importància que un home com Espriu de “magna obra en català” faci aquestes declaracions.
|
| Persones i institucions citades | Salvador Espriu, Nobel, Suárez, Viola. |
| Noms de llocs citats | |